Terra fèrtil, la nostra energia
Des del segle passat, el creixement urbà i l’auge de l’agricultura industrial han anat acorralant a la petita pagesia i al món rural, empenyent-nos cap a l’abisme. Aquesta realitat que veiem a casa nostra també es replica l’espoli dels països del Sud global, així com en la degradació accelerada dels ecosistemes naturals i en la pèrdua de biodiversitat. A més, el sistema alimentari actual, basat en productes ultraprocessats nocius per la salut i en mans de grans empreses controlades per fons d’inversió, aixeca un mur entre la pagesia i la ciutadania.
Però la terra resisteix i la pagesia amb ella
La petita pagesia – la que viu a la terra, de la terra i per la terra – continua i continuarà viva. El món rural lluita per revitalitzar-se i preservar la seva cultura i les seves formes de vida, erigint-se com una autèntica alternativa per capgirar una societat que està fent fallida.
Sobre la terra fèrtil volem sembrar i collir. No volem més projectes especulatius que ens converteixen en simples polígons o abocadors. Ja n’hi ha prou de manipulacions que ens presenten falses alternatives per garantir la viabilitat dels nostres pobles, frenar la despoblació i satisfer les necessitats urgents d’una societat abocada a l’excés i la desigualtat. Volen destruir la idiosincràsia dels pobles, arrel d’autonomia i de suport mutu. Però el món rural i la petita pagesia som indestructibles perquè al darrere hi ha vincle, coneixement ancestral i una estima profunda per la terra. Som l’antídot més efectiu per a la seva protecció.
Som pageses i som ecologistes perquè la petita pagesia cuida la terra, la preserva i la millora pels qui vindran després.
En aquest camí hem treballat per propostes que, com la sobirania alimentària, van dirigides a posar fi a la industrialització i la globalització de tot allò que sustenta la vida. Hem reivindicat l’herència dels nostres avis, donant nom a les bones pràctiques agrícoles: l’agroecologia. Ens hem posicionat amb rotunditat contra l’agricultura dels pesticides i dels transgènics. Hem impulsat plataformes per defensar el territori de les innombrabless agressions. I hem desenvolupat alternatives de producció, de comerç cooperatiu, de circuits curts d’alimentació, de comunitats energètiques…
No és prou. Les administracions ens llancen molles per rebaixar la nostra combativitat, perpetuant una escandalosa dualitat alimentària: menjar per a una minoria privilegiada, i aliments degradats per a la gran majoria cada cop més empobrida. Davant d’aquesta realitat injusta són urgents accions radicals que promoguin un canvi sistèmic des de la base. Cal trencar la lògica mercantilista que converteix l’alimentació en un simple producte i reconèixer el valor intrínsec de la terra, de la pagesia i de la població rural, que no poden ser suplantats per maquinària, ni solucions tecnològiques efímeres, ni subvencions que perpetuen la dependència.
No és temps de canvis, és hora que els temps canviïn.
Pensem que la resolució d’aquesta problemàtica depèn de la nostra capacitat per afrontar de manera col·lectiva aquestes qüestions centrals:
- Una petita pagesia amb estatut propi. Cal revertir el model d’agricultura industrial i d’empresariat agrari que comporta la desaparició de la pagesia i de la vida als pobles. Els petits no tenim futur dins el capitalisme alimentari ni tampoc a la seva ombra. Cal crear un estatut diferenciat per una pagesia autònoma, de petita escala, nombrosa, de proximitat i ecològica. I fer-ne la figura de referència del sistema alimentari.
- Organitzar la producció i consum en clau de país. Cal definir les necessitats alimentàries en clau igualitària i de salut, mesurar els recursos disponibles i adaptar-hi la producció. Limitar les importacions i les exportacions i basar-nos en el principi de subsidiarietat (allò que es pugui satisfer en l’escala més petita no anar-ho a buscar en una de més gran).
- Prioritzar l’agroecologia i la ramaderia extensiva. La pagesia no pot hipotecar els recursos futurs ni produir aliments que no generin salut. Ha de ser una prioritat restablir aquest equilibri. Però no podem caure en la industrialització i globalització del menjar ecològic i que esdevingui un sector més de negoci i de classisme. Cal aturar el creixement desmesurat de la ramaderia intensiva i anar cap a la producció extensiva, molt més eficient en termes energètics i conservadora d’ecosistemes. La ramaderia ha d’estar sempre lligada a la terra.
- L’alimentació, una qüestió pública i comuna. Volem que l’alimentació sigui garantida en qualitat i quantitat a tota la població sobre la base de la petita pagesia. Que sigui entesa com una necessitat bàsica a garantir també de forma pública i comuna. Cal crear mecanismes i organitzacions lliures que la duguin més enllà del mercat capitalista i de la capacitat adquisitiva.
- Abandó dels ajuts de la PAC i trànsit cap a una política alimentària pròpia. Volem una pagesia sense ajuts i aspirem a un sistema que retribueixi correctament la seva feina. Però entenem que és una activitat molt exposada als canvis ambientals i climàtics i que una renda bàsica pagesa, personal i de caràcter transitori, pot ser útil fins que no s’aconsegueixi aquest objectiu.
- Aturar els macroprojectes en sòl agrari i garantir la funció social i ambiental de la terra. La terra és un bé comú i els sòls agraris tenen un valor ambiental, cultural i productiu que s’ha de preservar davant dels macroprojectes i l’especulació.
- Garantir l’accés a la terra com a dret social. Fa falta més població pagesa i que tothom pugui accedir-hi. Cal aturar urgentment l’acaparament de la terra i l’apropiació per part de capitals que en distorsionen el preu real.
- Aigua per a les produccions locals i no per a l’agroindústria exportadora. Cal posar criteris socials i ambientals de l’ús de l’aigua en temps d’escassetat, prioritzant les produccions locals i de la petita pagesia per davant de les exportacions de l’agroindústria. Prou infraestructures hidràuliques al servei de l’expulsió de la pagesia i dels beneficis de les empreses d’obra pública. No als transvasaments ni a les interconnexions de conques. Sí al reequilibri demogràfic.
- Corregir les situacions d’injustícia que pateixen molts i moltes treballadores agràries, sobretot les temporeres.
- Cultura alimentària pròpia i llavors tradicionals. Defensem la cultura basada en els cultius tradicionals mediterranis, en les varietats locals, en el consum de temporada i la cuina tradicional. Cal aturar els organismes modificats genèticament, la proteïna animal i vegetal de laboratori, i tota la gamma de menjar ultraprocessat.
- Contra la burocràcia i les apropiacions, desobediència. Cal aturar el sistema de reglaments, controls i paperassa amb què l’estat dificulta el desenvolupament de petits projectes. També les apropiacions dels topònims i d’altres elements de la cultura popular que fan les denominacions d’origen. I per canviar les lleis i les imposicions calen accions col·lectives de desobediència.
- Assemblees pageses i ciutadanes. Aquest canvi difícilment vindrà de l’actual sistema de partits polítics i sindicats. Volem que es constitueixin assemblees arreu del territori per debatre’l i concretar-lo. Espais on treballem amb horitzontalitat, apel·lant quan calgui a la mobilització.
Assemblea Pagesa i Ciutadana
Bellmunt de Segarra, 10 de març 2024